Com diuen els Ocults hi ha vegades a sa vida que tens ganes de fugir. I és cert. Molts dels personatges que trobareu en aquestes pàgines se senten així. Per circumstàncies que no han escollit, per un neguit interior que no saben explicar d’on ve, per inquietuds que creuen incompreses… I prenen decisions: de vegades encertades; d’altres no. Però siga com siga, les afronten amb valentia i no perden l’esperança d’assolir un futur millor, ja que tenen éssers estimats que se’n preocupen i els cuiden i, sobretot, perquè disposen de milers de peces musicals que els abriguen i els enforteixen. Acompanyeu-los i escolteu les cançons, submergiu-vos en el món de la música en la nostra estimada llengua i descobriu-ne de noves. De segur que, en moltes ocasions, actuaran com a salvavides, companyes, guies o “simplement” com a diversió. Gaudiu-les amb deler!

Ramon Berenguer Curto, jove poeta, lector empedreït i filòsof afeccionat, observador i amant de la natura, que havia estat un nen ordenat i responsable de caràcter reflexiu i introspectiu, va fugir a la muntanya per tal d?assolir la immortalitat. Els seus referents familiars eren la seva mare Remei i la seva tieta Cinta la Cardenala. Fill únic, no va conèixer pràcticament el seu pare per la raó traumàtica de la Guerra Civil Espanyola (1936-1939), ja que havia mort quan ell només tenia tres anys. El Ramon havia conegut una noia molt maca, la Lluïsa, mestra de professió, amb la qual tenien xerrades interminables i molt divertides, però amb algunes diferències significatives entre el caràcter de la Lluïsa i el d?ell mateix. Hi ha una dolorosa contradicció que s?evidencia particularment en la història del Ramon i la Lluïsa, els quals al llarg dels anys es troben i divergeixen per anar transmetent, de manera subtil i delicada, aquest amor impossible de què han estat incapaços de gaudir plenament. Després de moltes lectures i reflexions sobre la immortalitat, allò que encara no fou a temps d?esbrinar el Ramon és si existia una altra vida més enllà de la mort. I si es retrobaria amb la Lluïsa i amb la seva mare, que havien traspassat abans que ell, en algun lloc de l?univers infinit.

Material fotogràfic conta la història de tres amics, tres joves de divuit anys que van voler canviar el rumb de les seues vides, i per a fer-ho, es van embarcar en un vaixell cap als Estats Units. Corre l’any 1918, i les dures condicions de vida que hi havia en les zones rurals valencianes van fer que molts es decidiren a emprendre el mateix camí que ells. Una vegada arribats a Nova York, viuen tota una sèrie de penalitats i aventures, que canviaran per sempre més les seues vides. Coneixen una ciutat i uns costums radicalment moderns, que mai no hagueren somiat en la tranquil·litat tradicional dels seus pobles. La majoria trien un camí segur, però d’altres s’endinsen en territoris més perillosos. Material fotogràfic novel·la de manera efectiva i documentada l’apassionant i no prou coneguda història de l’emigració valenciana als Estats Units en les primeres dècades dels segle xx.

Europa es troba en plena Segona Guerra Mundial. L’activista anarcosindicalista Frederica Montseny, que ha estat ministra de la República durant el govern de Largo Caballero, es troba tancada a la presó francesa de Llemotges, pendent del seu judici d’extradició cap a Espanya. Frederica Montseny està embarassada de cinc mesos i té davant seu un futur molt incert. Què li passarà? Què passarà amb la seva família? La deportaran cap a Espanya i caurà en mans dels franquistes? A la presó, Frederica Montseny té temps per reflexionar sobre les vicissituds dels temps extrems que li han tocat viure. Necessita passar comptes amb ella mateixa i dialoga amb una sèrie de personatges sobre els seus dubtes, les seves conviccions i els seus neguits. La majoria d’aquests personatges són dones. Algunes les ha conegudes personalment i han estat companyes de lluita, com ara la Margarita Nelken. Però d’altres, com ara la Mercedes Sanz-Bachiller, cap de l’ajut social falangista, són les seves adversàries polítiques. Què es dirien en una hipotètica trobada? És possible el diàleg amb l’altre?

Coneixem els millors esportistes asiàtics, els cantants més famosos dels Estats Units d?Amèrica, els actors més destacats d?Austràlia, els youtubers africans més influents o les top models més ben pagades del món. En canvi, ignorem que un conciutadà nostre posseeix una de les exposicions de xemeneies més importants d?Europa, que un altre ha escalat les principals serralades del planeta o que una canareva es va proclamar campiona d?Europa de futbol sala amb la Selecció catalana. Tampoc no sabem qui va ser el veritable artífex del port de les Cases d?Alcanar, qui ?els anys setanta? conduïa un Ford Mustang descapotable que li havia comprat a la Lola Flores ni quin casenc va recórrer 24.000 km, des de Colòmbia fins a l?estret de Magallanes, en quatre mesos.
A Natros. Gent com tu descobriràs el septuagenari que corre maratons i que ja ha participat en vint-i-vuit, el planterista que als tretze anys va fer dos mil plantes de satsumes i que ara produeix mig milió de plantes anuals o la nòmada que va voltar mig món amb la seua Volkswagen i que, en passar per Alcanar, va decidir quedar-s?hi. Aquest recull de ressenyes biogràfiques és un reconeixement a totes les persones anònimes que, lluny dels focus i de les càmeres, protagonitzen la gesta meritòria d?enfrontar-se quotidianament als entrebancs que la vida no deixa de presentar-nos, i a les persones senzilles que també han viscut experiències insòlites i interessants.
Natros. Gent com tu és un al·legat a favor de la diversitat i de la pluralitat, des del màxim respecte a les particularitats de tots i de cadascú.

Bernat Navarro Porter és mestre, tot i que ha treballat en diversos àmbits del món de l?ensenyament des de fa quaranta anys a Tarragona, Barcelona, Reus i Tortosa com a educador i ensenyant bàsicament, encara que els darrers quinze anys de la seua activitat professional els ha dedicat a l?assessorament de projectes educatius i a la formació del professorat.
Apegat a la terra i a l?horta, on torna sovint per a buscar pau i per a recordar i trobar-se amb els seus, a qui adora, es confessa vinalesí de mena i apassionat dels documents antics i la recerca.
La seua opera prima indaga en el passat de Vinalesa i esdevé un viatge per la història d?un poble d?on va marxar de molt jove.
Amb aquest llibre tracta de recuperar el temps i de saldar un deute que tenia amb ell mateix i amb Vinalesa, tot considerant que ha arribat el moment de fer-lo públic i de compartir-lo.

Records de les llargues converses en la casa número 10 del carrer de Sant Josep de Sueca. No es pot parlar de tertúlia en singular, ja que aquella casa la freqüentaven molta gent de totes les comarques del país i, fins i tot, d’arreu dels Països Catalans. L’autor conta en primera persona com un grup de joves que vivien a Sueca començaren a visitar l’escriptor en un temps en què la dictadura del general Franco moria, però la democràcia no acabava de nàixer. Visitaven Fuster i raonaven de tot: de literatura, de música, de política… Encetaren una relació que va durar fins a la mort de l’escriptor. Era un lloc on els joves es trobaven amb qualsevol sorpresa en forma de mite de la cultura catalana o de líder d’un partit polític d’esquerres. Seria impossible fer una llista completa de totes les persones que anaven a Sueca per visitar Fuster. Es tracta d’un llibre molt personal en què l’autor es proposa, sobretot, contar la seua experiència. I conta les coses tal com les recorda.

El segle xxi estarà marcat per la suma de diverses crisis: climàtica, energètica, digital, social, de pèrdua de biodiversitat? La conjunció d?aquestes crisis, si no hi ha una resposta ràpida i eficient, pot comportar un col·lapse de la nostra civilització, que, inevitablement, donarà peu a una altra societat a la qual la humanitat s?haurà d?adaptar de manera forçada. Des del món educatiu no podem ser simples espectadors d?aquests canvis, sinó que tenim la responsabilitat de preparar totes i cadascuna de les generacions que passen per les nostres aules per a un futur que no serà tal com es dibuixa des de certs sectors. Quins coneixements i quines eines seran les que necessitarà el jovent per a adaptar-se a aquest futur? Va la comunitat educativa (administració, docents, famílies) en la direcció adequada? Amb Educar per al col·lapse Jordi Marín reflexiona sobre l?actitud amb què l?àmbit educatiu hauria d?afrontar aquest escenari i convida tothom a participar obertament d?un debat tan necessari com urgent.

Al setembre de 1921 es constituïa a Benassal l?Oficina d?Acció de la nounada Associació Protectora de l?Ensenyança Valenciana, encapçalada pel mestre i escriptor Carles Salvador. El seu pla d?acció preveia, entre altres qüestions, la publicació de materials adequats per a suplir la manca de publicacions en valencià orientades als nostres infants i als educadors. La Breu instrucció de doctrina cristiana, de Carles Salvador i mossén Eloi Ferrer, va ser el primer producte editorial de la Protectora, estampat el 15 de juliol de 1922 a Castelló de la Plana i sufragat pel mecenes Gaetà Huguet Breva. L?obra inaugurava la col·lecció «Biblioteca Infant» de l?APEV, tallada de colp en 1923, però va gaudir d?una bona difusió en diverses comarques valencianes fins als anys trenta. Aquest estudi, resultat de més de deu anys d?investigacions, explora el panorama catequètic heretat del segle xix i situa amb pèls i senyals la història externa d?aquesta doctrineta. A més a més, dona la veu a un dels autors ocults, el capellà benassalenc Eloi Ferrer Cadroy (1894-1936), la vida i l?obra del qual reconstrueix per primera vegada. En altres capítols, l?autor estudia l?estructura interna de la doctrineta i analitza el model de llengua emprat llavors per aconseguir la màxima proximitat als destinataris dels anys vint.

A Mala sort per a la fusta si naix violí el lector trobarà catorze relats de diversa factura. Històries d?escriptors encaboriats, d?artistes d?ànima fluixa i també potent. Històries que van sorprenent per la diversitat dels elements literaris que conformen el llibre. Des de Fernando Pessoa i la seua passió per la bellesa, fins al críptic caràcter del Samuel Beckett o l?introspectiu del Cesare Pavese. Amb aquest recull tindreu a les mans les estrambòtiques dèries d?alguns personatges històrics, que ens acostaran a la seua humanitat, i ens descobriran la normalitat comuna de l?estima per l?altre.
El lector gaudirà d?una lectura amena i divertida, no exempta de l?agradosa aportació de noves coneixences. A més de desfilar per les seues pàgines Jean Genet, el bluesman Robert Johnson, el poeta oriolà Miguel Hernández i Paul Verlain amb Arthur Rimbaud, també ho fa La Bèstia, Aleister Crowley, i ho fan l?inefable periodista Marc Pellicer i el reeixit rocker valencià Marcel Bosch. Així mateix, Suzanne Valadon i un grapat de pintors de la bohèmia parisenca ens descobreixen les seues passions. En aquestes pàgines tindreu al vostre abast una plèiade immensa de personatges que no us deixaran indiferent, una aventura literària que el lector no es pot perdre.